BON TEMPS = PAPARRES
En la segona part del nostre article
parlarem de les PAPARRES, un altre
gran grup de paràsits externs de les nostres mascotes. Se les coneix amb molts
noms, segons la comarca on visqueu: paparra, rènec, llagasta, perdigó, poll de
cabra… o garrapata en castellà. Quasi tothom que té gat o gos les coneix molt
bé, doncs són fàcils de trobar i identificar gràcies al fet que estan fixes i enganxades
a la pell. Però hi ha altres coses que potser desconeixeu d’aquests insectes i
és per això que us pengem aquest article.
A les nostres terres hi ha
principalment tres grans gèneres de paparres: Ixodes spp. , Dermacentor spp.
i Rhipicephalus spp., amb diferències
anatòmiques i de distribució entre elles. Però totes tenen un comportament i
cicle biològic semblant, així que parlarem genèricament sense fer
diferenciacions específiques.
El seu cicle vital comprèn quatre formes: ou, larva, nimfa i paparra
adulta. Els ous són dipositats en medis humits (escletxes de parets, murs, caus
d’animals, zones humides vegetals…). Pot passar un any fins que eclosionen. Dels
ous surten les larves que pugen a la vegetació i queden allà fins que troben un
hoste, generalment petits mamífers dels quals s’alimenten unes setmanes fins
que tornen a passar a l’ambient. Allà muden de larves a nimfes, trigant a
vegades fins a un altre any. Les nimfes tornen a parasitar hostes, generalment
una mica més grans. S’alimenten uns dies i tornen a baixar a l’ambient on faran
l’últim canvi, de nimfa a paparra adulta i pel que poden trigar un altre any.
Les paparres adultes, coincidint amb l’arribada del bon temps, pugen als
vegetals i és llavors, quan passen als nostres gossos, gats i fins i tot,
nosaltres per enganxar-se i alimentar-se un parell de setmanes. És en aquest
moment quan les localitzem a l’animal, sent més fàcil de localitzar les
femelles adultes carregades d'ous, aquells bitxos grans i verdosos que
malauradament, a vegades hem trobat al nostre gos/gat.
Com a paràsits, s’alimenten de la
sang dels hostes i en aquest procés, poden transmetre malalties i provocar
greus problemes de salut en les nostres mascotes. I per si no ho sabíeu, també
poden parasitar i provocar malalties a les persones. Segur que molts de
vosaltres us heu topat alguna vegada amb aquests desagradables insectes quan
heu sortit a passejar al gos. Si entreu a zones infestades, podeu sortir amb
alguna paparra que us puja per la roba o, en el pitjor dels casos, enganxada a
la pell.
Molt
bé, i què podem fer per combatre-les?
Una cosa ben important que heu de
saber: no és aconsellable arrencar-les bruscament de la pell, perquè quedarà
l’aparell bucal a dins i farà una reacció inflamatòria important i fins i tot,
s’infectarà. Es poden arrencar, però de manera adequada i amb la seguretat d’haver
tret tot l’animal sencer, sense deixar restes a dins de la pell.
Aquests insectes són molt resistents
als insecticides i a vegades no és fàcil evitar que parasitin a les nostres
mascotes. Podeu fer servir collars repel·lents, insecticides en esprai o pipetes. També hi ha productes orals que intoxiquen i maten aquests i altres insectes que parasiten en el moment que ingereixen sang del nostre animal.
Com amb les puces, és molt important
trobar la via adequada pel nostre animal. No ens anirà igual de bé un esprai en un gos de talla gran i cabell llarg que en un de raça petita i cabell curt.
A més, heu de saber que les diferents espècies de paparres són més sensibles o
resistents a uns productes o a d’altres.
En aquest cas us recomanem que passeu
amb el vostre gos/gat per tal d'identificar-les i recomanar-vos el producte
més adient per eliminar-les i també, molt important, prevenir el re-infestacions.
