Ctenocephalides spp.
Ja ha arribat l’estiu, el bon temps, la caloreta… i els paràsits!
Les nostres mascotes poden agafar paràsits en qualsevol de les sortides que fem amb ells, doncs aquests animalets hi són a tot arreu. No cal anar a llocs estranys i bruts, qualsevol racó amb vegetació per on hi hagin anat altres animals, pot ser un focus d’infestació.
Tampoc ens hem de confondre: podem tenir molt net al nostre animal i tenir-ho parasitat! Tenir paràsits no sempre és senyal de falta d’higiene i això ho comprendreu molt més bé després de llegir aquest article. Hen de tenir la nostra mascota neta i protegida!
Els paràsits externs que afectaran a les nostres mascotes seran principalment les puces i les paparres. Ocasionalment i sobretot si entren en contacte amb animals de granja, poden agafar polls o àcars de la sarna, però aquests són de contagi més ocasional i difícil. Ens centrarem en els dos primers i farem menció també als mosquits, degut a la creixent incidència d’una malaltia endèmica a la nostra zona i transmesa per aquests insectes voladors, la leishmània canina.
En aquesta primera part de l’article parlarem de les puces, aquells bitxos petits, de color marró fosc, que alguna vegada podem veure corrent entre els pels del nostre gos, gat, conill, hàmster… doncs afecten a qualsevol animal amb pèl i de sang calenta. Són molt ràpides i segurament només les veureu durant un segon a l‘obrir els cabells. El que sí que veureu seran les seves defecacions (uns puntets marrons i molt abundants a la base dels pèls) i els seus efectes sobre el vostre animal. Si el veieu gratant fortament al coll amb la pota del darrera (tocant “la guitarra” que diem) o mossegant-se amb les dentetes entre el pèl de manera sobtada… compte! us ha agafat puces!
En aquesta primera part de l’article parlarem de les puces, aquells bitxos petits, de color marró fosc, que alguna vegada podem veure corrent entre els pels del nostre gos, gat, conill, hàmster… doncs afecten a qualsevol animal amb pèl i de sang calenta. Són molt ràpides i segurament només les veureu durant un segon a l‘obrir els cabells. El que sí que veureu seran les seves defecacions (uns puntets marrons i molt abundants a la base dels pèls) i els seus efectes sobre el vostre animal. Si el veieu gratant fortament al coll amb la pota del darrera (tocant “la guitarra” que diem) o mossegant-se amb les dentetes entre el pèl de manera sobtada… compte! us ha agafat puces!
De puces en tenim de dos tipus: la puça canina (Ctenocephalides canis) i la felina (Ctenocephalides cati). La del gos és una mica diferent a la del gat però a efectes pràctics no cal fer diferenciacions: les dues poden afectar a un i a l’altre, se les intercanvien i hem de dir que la més abundant sobre gossos i gats és la felina (Ctenocephalides cati). Tenen un cicle vital ràpid de unes tres setmanes en condicions favorables (bon temps) i un de més lent, que pot allargar-se mesos en condicions desfavorables. Durant aquestes tres setmanes passen per quatres estadis o fases vitals: ou – larva – pupa – adult. Les que nosaltres veiem a sobre de la nostra mascota són puces en fase adulta, que només representen el 10% de la població de puces. El 90% que queda, estarà al medi. Això vol dir que si tenim el nostre gos/gat amb puces a casa durant un periode llarg i li trobem deu puces a sobre, hem de pensar que hi haurán 90 formes inmadures al sofà, al llit, a la seva manteta, a les catifes… creixent i esperant ser puces adultes i pujar a sobre d’ell per alimentar-se i aparellar-se. Un cop passi això, posaran ous (fins a 600 ous per cada puça adulta) i els enganxaran als seus pels. Aquests pèls amb ous cauran al terra, al sofà, a la catifa… i en condicions favorables eclosionaran en dos dies i sortiran les larves, que només en una setmana pasaran a l’estat de pupa. En aquest estat romandran durant uns 15 dies i en acabat, es transformaran en puces adultes que buscaran animals de sang calenta per alimentar-se i tornar a repetir el cicle.
Mentre s’alimenten del nostre animal, és quan li poden encomanar malalties. Són animals xucladors de sang i perque no els hi coaguli la sang a l’aparell xuclador, primer injecten la seva saliva portadora d’un anticoagulant. Aquesta saliva vehicula les malalties sistèmiques i produeixen al·lèrgies cutànies. Hem de protegir els nostres animals perque això no passi. No podem deixar que ni tan sols els hi pessiguin. Què podem fer?
Hem de trobar el producte que funcioni a la nostra zona de residència. Les puces són paràsits molt evolucionats i tenen una capacitat molt alta per fer resistències als productes insecticides. Això fa que hi hagin productes que no funcionen a uns llocs i que sí que ho facin a altres. L’eficàcia de qualsevol producte també dependrà de la càrrega parasitària ambiental. No protegirem igual un gat que viu sol en un pis a la ciutat, que aun altre que viu amb tres gossos i quatre gats més a una casa de pagès…
El nostres deu consells per lluitar contra les puces:
1. Prevenir és més eficaç: poseu un insecticida abans de que acabi de venir la calor i abans de que l’animal viatgi a zones amb més càrrega parasitària. Un cop que ha agafat puces, ens costarà molt més d’eliminar-les i evitar que facin niu a casa.
2. Escolliu la forma de presentació més adient per ell: si és un chihuahua, de cabell curt i de un kilo de pes podeu fer servir un spray amb total garantia, però si és un muntanya del pirineu, pelut i amb 65 kilos de pes… l’spray serà difícil que us funcioni…
3. Tracteu a tots els animals de casa (gats i gossos): encara que no els hi veieu puces… en tenen. Si deixeu algú sense tractar, farà de reservori de puces i augmentarà la càrrega parasitària de l’ambient. El producte NO us funcionarà.
4. Protegiu a l’animal i tracteu el medi: hem de eliminar les puces de l’animal i de l’ambient. Per l’animal, la seva pipeta o l’spray un cop al mes. Per l’ambient: neteja a la rentadora amb aigua calenta de mantetes, vestidets, cofes… on descansin i dormin. Si no es pot rentar, apliqueu sprays específics per l’ambient i passeu sovint l’aspiradora. Si teniu greus problemes a casa i us han fet niu, haureu de recòrrer als foggers o bombes de gas, previa neteja i eliminació de pols, restes de cartrons, moquetes velles… Seguiu estrictament les instruccions del fabricant.
5. Respecteu les dosis i formes d’aplicació: si l’spray diu 6 pulveritacions per kilo i en Tommy pesa 30 kilos… li toquen 180 pulveritzacions!! Si no podeu fer-ho, canvieu a la pipeta però no li feu quatre manxades com si fos una colònia perque NO us funcionarà. Compte amb els gats! Són molt sensibles als insecticides! Feu servir productes específics per a ells i a les dosis exactes dels prospectes.
6. Invertiu en productes de qualitat: al mercat trobareu productes de tots els tipus i preus. En general el preu augmenta a mida que tenen un major efecte de perduració a l’animal. Els líquids per barrejar amb aigua i ruixar al gos són econòmics però només protegeixen durant dos o tres dies i tenen més efectes secundaris. Si voleu protecció durant setmanes i total seguretat, haureu d’invertir en productes de preu superior però de major eficàcia.
Els collars (de qualitat, o sigui cars) són poc eficaços per eliminar les puces i només els recomanen com a tractament combinat amb els sprays i les pipetes per protegir contra paparres i mosquits. Els collars econòmics, ejem… ni parlem.
7. Ataqueu a les puces en tot el seu cicle: feu servir productes que eliminin formes adultes i inmadures. Només així aconseguireu major efectivitat. Si tenim un problema greu de puces a casa, haureu de combinar un insecticida de contacte que elimini puces adultes i formes inmadures amb un IGR o inhibidor de creixement, que provocarà esterilitat en les puces que s’escapin de l’insecticida i arribin a picar al gos.
8. Porteu un control estricte de les dades d’aplicació: la majoria de productes no perduren el temps que diuen els fabricants. Les pipetes s’han d’aplicar un cop al mes com a màxim. Als sprays encara els hi costa més arribar al mes. Porteu anotat al calendari la data exacta en que toca la pipeta i no la feu coincidir amb el bany. Sempre és millor banyar-lo primer i esperar tres o quatre dies per aplicar el producte, fent-lo coincidir amb el dia que toca. Si cal, poseu una alarma al mòvil o escolliu sempre el mateix dia del mes per aplicar-ho.
9. No li treiu importància a les puces: la té i molta. No només és una incomoditat per al gos, també són una font de transmissió de malalties. Poden trasnmetre paràsits intestinals, paràsits a la sang, una dolenta condició corporal, anèmies greus, alèrgies cutànees… i fins i tot poden afectar-nos a nosaltres. Les picades de puça són doloroses i molt pruriginoses, poden encomanar malalties greus (van ser el vehicle de la Pesta a l’Edat Mitjana) a més que a moltes persones els hi provoquen reaccions d’hipersensibilitat.
10.Si no sabeu què fer servir i com, no dubteu a preguntar-nos: estarem encantats de trobar el producte i la via que millor s’adapti al vostre animal i a la vida que fa. Nosaltres coneixem allò que convé a la vostra mascota i disposem de productes en promoció per la campanya estiuenca. Aprofiteu-la! Ell us ho agrairà.
