ENRIQUIMENT AMBIENTAL PER GATS


ENRIQUIMENT AMBIENTAL PER GATS
Els gats són uns excel·lents animals de companyia, però tant si voleu donar el pas d’adoptar-ne un com si ja gaudiu de la seva companyia , creiem que conèixer les seves necessitats pot resultar vital perquè la convivència sigui plenament satisfactòria per tots. Si ideem un pla per cobrir les necessitats ambientals dels nostres companys, millorarem el seu benestar i minimitzarem l’estrès que tan sovint origina problemes de salut i de socialització.
Per aconseguir un ambient ideal per ells, hem de plantejar-nos: com viuria a l’exterior? A què dedicaria el temps? Com i amb qui es relacionaria? Què li resultaria agradable? Què menjaria i quan? On descansaria plàcidament? Imitant la vida que portaria de forma innata, li facilitarem l’adaptació a la vida urbana on la majoria de llars no permeten un accés a l’exterior que aporti seguretat o, simplement, no és possible perquè viuen en un pis.
  • Comportament depredador: el gat anirà amb freqüència a determinades zones del seu territori per a caçar, especialment al llarg de la matinada i el cap vespre-nit.  Un cop ha caçat a la pressa, se l’emporta al centre del seu territori per poder menjar-se-la en privat. Això pot ajudar a que entenem les seves corredisses i hiperactivitat de bon matí i al vespre, així com el fet de que sovint ens portin les seves presses a casa si tenen accés a l’exterior.
  • Descans: els gats passen gran part del dia en determinades zones segures i confortables del seu territori. En aquestes zones de descans el gat dormitarà i s’empolainarà. Sovint són zones elevades des d’on pot controlar amb major facilitat l’extensió del seu territori.
  • Marcatge territorial: solen tenir extenses zones territorials (aproximadament 0’5-1’5 km²), que marquen amb orina o esgarrapant amb les ungles, de manera que informen de la seva presència a altres gats, minimitzant els conflictes. Hi ha gats que tenen una tolerància social elevada i poden compartir àrees de descans i cacera si la zona és suficientment extensa i rica per tots. Però no sempre és així i sovint, hi ha gats que no toleren la convivència estreta amb altre gat. Així hi haurà gats que podran viure en el mateix pis, però no conviure estretament. En aquests casos és vital proporcionar tot el necessari per minimitzar l’estrés.

   
   Amb aquesta informació, podem deduir i entendre perquè en ocasions els gats poden manifestar conductes no desitjades pels humans: enfilar-se sobre taules i mobles per descansar i netejar-se, marcar sofàs (principalment) amb les seves ungles, despertar-nos corrent per sobre nostre de matinada, amagar-se i llençar-se als nostres peus de nits, ... Si ENTENEM que aquestes conductes són les pròpies d’un gat i RESPECTEM que són necessàries pel seu benestar, la convivència serà més plena per tots. El que us proposem són uns suggeriments per adaptar els vostres habitatges a les seves necessitats.
  • ·         Caixes amb diversos forats/obertures amb joguines dins i fora, enganxades amb gomes elàstiques. L’ideal és oferir jocs amb canyes i joguines a l’extrem i jugar amb ells aquelles estones que ens busquin, però si són hores impossibles per nosaltres, el gat agrirà tenir zona de jocs/amagatalls.
  • ·         Prestatges enmoquetats/amb coixins. L’ideal és que sigui el gat qui decideixi quin moble li agrada més per enfilar-se, però si no és posible satisfer-lo, sempre podem oferir-li una alternativa.
  • ·         Zona de menjar distanciada de zona de descans i, especialment, d’eliminació. Si el nostre gat no té cap necessitat mèdica específica, l’ideal és que disposi de menjar al llarg de tot el dia. Tot i així, és bo que els oferiu d’alguna joguina dispensadora de menjar conforme juguen amb ella, que imitarà la cacera (hi ha en el mercat –kongs-, però també les podeu fabricar –rotllo cartró i forats).
  • ·         Zona d’eliminació. L’ideal és disposar d’un parell d’elles, en la perifèria i ben allunyades de zona d’alimentació i de descans.
  • ·         Marcatge territorial. Avui en dia hi ha gran varietat de rascadors però, si no entenem que és el gat qui decideix quina zona del seu habitatge necessita marcar, la batalla serà eterna. Cal observar les zones que ell acostuma a fer servir i, aleshores, col·locar allà l’objecte/cobertura substitut.